dimarts, 17 abril de 2012

Els gorgs del Torrent de la Cabana a Campdevànol (Ripollès)

El dia s’ha llevat amb sol i em sembla que l’hem encertat decidint anar a caminar una estoneta. Triem una ruta que no hem fet mai, la coneguda amb el nom d’Itinerari de natura pels gorgs del Torrent de la Cabana. Agafem la C-17 fins a Campdevànol. Travessem el poble i agafem la carretera que porta a Gombrèn, la GI-401. Ens desviem just abans del càmping El Pirinenc i agafem el trencant que diu La font del Querol. Deixem el cotxe a l’àrea de lleure que porta el mateix nom i agafem el sender assenyalat.
Ens endinsem al bosc i seguim el camí marcat amb marques verdes i blanques. Arribem al riu, al Torrent de l’Estiula, conegut popularment com el Torrent de la Cabana. Anem sempre seguint el torrent fins que arribem al Gorg de la Cabana. Tot i que de moment la primavera és molt seca, el gorg és ple i baixa un bon salt d’aigua. El sol es reflecteix a l’aigua i juga amb els verds. A prop de la riba es veu el fons del gorg, però just sota del salt no es veu i penso que deu ser prou fons per banyar-s’hi a l’estiu. Tornem al camí i seguim fins al Gorg de la Tosca, el Gorg de la Bauma i el Gorg de l’Olla. Tots deixen sentir la remor de l’aigua una mica abans que ens hi apropem i tots es mostren l’aigua neta i una coloració que juga amb tonalitats verdoses. Seguim fins al Gorg del forat i arribem al Gorg del Colomer, amb el salt d’aigua més gran que hem vist fins ara. L’aigua salta amb força i esquitxa les parets de roca.
Ha arribat el moment de fer el camí de tornada. Deixem les marques blanques i verdes i seguim només les grogues, que ens portaran a l’àrea de la Font del Querol per un altre sender que guanya amb altura. Arribem fins als 982 metres sobre el nivell del mar, cosa que vol dir que hem fet una mica més de dos-cents metres de desnivell. El camí serpenteja per entre el bosc, cada vegada més net. Arribem a tenir força bona vista de la Serra de Montgrony i la Serra Cavallera. Avui fa un cel molt net i podem veure les crestes nevades de les muntanyes.
El camí és cada vegada més ample i arribem a Mas Baussacs després de trobar-nos un parell de rucs pasturant al costat del camí. Seguim per un camí amb una estora de floretes blanques i blaves que va perdent desnivell. Sentim cantar la puput, que assenyala la primavera i com diu la dita “Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat.”
Arribem a la Font del Querol i sentim cridòria de nens que juguen a futbol i olorem el fum de les barbacoes. Moltes famílies han vingut a aprofitar aquest diumenge assolellat. En total, hem recorregut uns nou quilòmetres per un sender que puja i baixa per entre el bosc i que convida a tornar a l’estiu per fer una bona remulladeta en un dels gorgs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada