diumenge, 15 abril de 2012

Deixant-nos perdre per Kazimierz, el barri jueu de Cracòvia (Polònia)

El barri de Kazimierz, a Cracòvia, va néixer com una ciutat independent l’any 1335 de la mà del rei Casimir III el Gran, que li va donar el nom i molts privilegis. Més d’un segle més tard, l’any 1495 la ciutat, que s’havia convertit en un important centre comercial, va rebre la comunitat jueva que el rei havia fet fora del barri de Santa Anna de Cracòvia, perquè allà s’hi pogués desenvolupar la zona universitària. I va resultar que nosaltres, sense tenir-ho planejat, vam aprofitar el dia per descobrir el barri jueu i també el Collegium Maius, un dels centres universitaris més importants de l’Europa medieval.
Vam arribar a Kazimierz pel parc que ressegueix el riu Vístula i vam agafar el carrer Josefa per endinsar-nos en un barri que havia perdut gairebé setanta mil dels seus habitants a les cambres de gas d’Auschwitz. El carrer era estret i a la cantonada hi havíem trobat un quiosc de venda de fruita i verdures com els que hi havia per tota la ciutat. Pocs metres més enllà, un cotxe dels anys setanta pintat de colors i una bicicleta lligada a un senyal cridaven l’atenció i van fer que ens adonéssim de la petita botigueta que hi havia oberta i que exhibia collarets, arracades i bosses de tota mena, la majoria fetes a mà segons ens va explicar la seva mestressa. No gaire més enllà, al número 12, vam entrar en un pati que es va fer famós quan Steven Spilberg va decidir rodar-hi una de les escenes de la Llista de Schindler, la pel·lícula de l’any 1993 que li va fer guanyar set premis Oscar. El racó era molt agradable, es tractava d’un pati interior amb balcons amb roba estesa que donaven a un pati amb uns quants arbres que ara feien ombra a les taules d’un restaurant que s’hi havia instal·lat feia uns quants anys. Hi havia flors liles i roses que penjaven de jardineres enganxades a les finestres i en una de les parets, fotografies de la pel·lícula que havia convertit l’indret en un plató cinematogràfic.
Vam seguir caminant pel mateix Josefa Uleia fins a la Sinagoga Wysoka, una de les més antigues del barri. El nom, que significa “Sinagoga Alta”, prové del fet que la sala de pregària estava situada en un primer pis. La planta baixa, en canvi, era ocupada per botigues ja des del segle XVI. Avui, de fet, encara s’hi allotja la llibreria jueva més important de la ciutat. Em vaig estar una bona estona remenant llibres, encara que la majoria eren en polonès i hebreu i em vaig comprar una postal amb l’alfabet hebreu, una altra amb l’alfabet jiddisch i un bloc de notes de l’editorial Austeria. En sortir, vam decidir fer marxa enrere i arribar-nos a la Isaak Sinagogue, que encara està en ús. La llegenda explica que Izaak Jakubowicz va tenir un somni que el va enviar a Praga a la recerca d’una gran fortuna, però allà un soldat es va riure de la seva història i li va dir que si els somnis fossin certs ell hauria corregut a Cracòvia, al barri de Kazimierz, per desenterrar un tresor que hi havia sota la casa d’un tal Isaak. I va ser així com Izaak Jakubowicz va fer la fortuna més gran del barri i va aixecar el temple on acabàvem d’entrar. La sinagoga era senzilla, amb les parets decorades amb textos hebreus i canelobres de set braços, però s’hi estava bé i vaig seure una estona en un dels bancs contemplant l’espai de pregària dels jueus.
Vam seguir perdent-nos pels carrerons del barri, uns carrers amb cases escrostonades i façanes grises que amagaven patis arbrats i flors als balcons. Vaig dinar una sopa freda amb molt de cogombre i una kotlet shabowy, que va resultar ser una llonza de porc arrebossada, sota l’ombra d’un dels arbres del carrer Szeroka, que més que un carrer em va semblar una plaça. A la banda esquerra, hi havia la Sinagoga Remu’h, però no hi vam entrar. Per la part del darrere, però, encara vam descobrir les tombes del cementiri que porta el mateix nom. Les excavacions posteriors a la destrucció que els nazis van fer del barri van descobrir nombroses esteles funeràries de l’època renaixentista que els mateixos jueus havien enterrat perquè no les destruïssin.
Vam acabar el passeig pel barri jueu a la riba del Vístula. El riu es mostrava majestuós en el seu pas per la ciutat i el seu recorregut cap al nord del país i nosaltres caminàvem al seu costat en direcció al castell de Wavel i al centre de la ciutat per un parc on hi havia força gent passejant. Alguns cracovians prenien el sol i em vaig fixar en un grup d’avis que jugava a cartes sota un para-sol. A l’altra riba, un globus pujava hi baixava carregat de gent que volia contemplar la ciutat des de l’aire. Nosaltres, en canvi, teníem ganes de tornar al barri de Santa Anna i al Collegium Maius, on el dia abans havíem sentit tocar les cinc de la tarda i havíem vist com s’obrien dues portetes del rellotge que hi havia en una de les parets del pati principal i tot de figures cortesanes i religioses desfilaven al so del Gaudeamus igitur, l’himne universitari per excel·lència.
No havíem pogut visitar l’edifici universitari més antic de Polònia perquè era tancat i per això volíem tornar-hi. L’edifici datava de començaments del segle XV i vam poder-nos passejar per la biblioteca, el menjador, un parell d’apartaments i l’aula magna. Em va agradar i la veritat és que l’aire antic es notava fins i tot en la llum tamisada que entrava per les finestres. La col·lecció principal de l’exhibició que es mostra al públic conté sobretot instruments relacionats amb l’astronomia. De fet, el Col·legi s’enorgulleix d’haver comptat amb Copèrnic entre els seus estudiants més il·lustres. Em va agradar especialment veure un dels objectes més importants de l'exposició, un globus terraqüi datat aproximadament a l’any 1510 i on apareixia per primera vegada en la història de la cartografia el recent descobert continent amb la inscripció "America noviter reperta".
El sol s’havia anat amagant rere una capa de núvols prims, que es van anar enfosquint i van acabar escopint un parell de trons que van convertir-se en unes gotes grosses que, primer tímidament i després amb força, van quedar marcades a les llambordes del carrer Santa Anna. A la cantonada, la Rynek Glowny, la Plaça del Mercat, intentava que la seva activitat no s’aturés per un ruixat que havia de passar de pressa perquè el sol ja tornava a treure el cap per darrere la famosa església Mariacki.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada