dijous, 10 novembre de 2011

20 anys sense Montserrat Roig



El segon post que vaig penjar en aquest blog al gener de 2009 parlava del meu viatge a Sant Petersburg i de la importància que havia tingut per a mi anar-hi amb L'agulla daurada de Montserrat Roig a la butxaca. Avui, vint anys després de la seva mort, torno a obrir aquell llibre:



"El primer que vaig veure fou una agulla daurada alçant-se al fons del carrer. Era l'agulla de l'Almirallat. Ossip Mendelstam va escriure que les cases que hi ha vora de l'estació són grises com els gats. Em trobava al carrer més líric del món, segons l'Alexandre Blok, i no me'n sabia avenir. La primera impressió que vaig tenir fou de tristesa, d'una tristesa activa. Puixkin, quan venia de Moscou per estudiar al liceu de Tsarskoie-selo, va topar-se amb un Sant Petersburg més uniforme, glacial, administratiu i impersonal que no la pacífica i provinciana Moscou. Jo només veia gent apressada i, al fons d'un cel rúfol, l'agulla daurada de l'Almirallat."

1 comentari:

  1. Vint anys són relativament prou poc temps perquè es puguin explicar anècdotes en primera persona.

    ResponElimina