dissabte, 29 octubre de 2011

Plou i fa sol a Tunnel Mountain Road. Banff National Park (Canadà)

Deixàvem enrere els magnífics llacs de Moraine i Lake Louise, però teníem ganes d’aprofitar encara una mica més el dia que havia començat a Johnston Canyon i els Ink Pots. Així, doncs, quan vam ser a l’apartament de Banff, concretament a Tunnel Road Drive, vam veure que hi havia una caminadeta que començava just davant d’on érem nosaltres.
Vam seguir un sender paral·lel a la carretera, però aviat ens vam anar trobant miradors cap a la vall. El paisatge era, com tot el que havíem vist aquell dia, immens i verge, com si mai ningú no hi hagués posat els peus. La vista se me n’anava cap als cims nevats, els boscos i un riu que seguia amb tranquil·litat un curs ample i cabalós, amb uns meandres revoltats que decoraven la vall amb dibuixos d’aigua verda. I aquest espai, ampli, no semblava tenir por d’allargar-se fins arribar a d’altres valls llunyanes. Tot estava connectat i alhora era buit i sense res que indiqués que la civilització hi hagués plantat la bandera un dia llunyà.
El Tunnel Road que donava nom a la carretera no apareixia i és que es veu que finalment el projecte de la Canadian Pacific Railway de 1882 no es va arribar a fer i el projecte de foradar aquelles muntanyes va quedar-se només en paper. L’únic rastre que queda ara d’aquella idea és el nom de la carretera que portava de Banff als hotels que allotjaven els turistes del Parc Nacional. Vam arribar al mirador dels Hoodoos, unes formacions rocoses amb aparences estranyes per culpa de l’erosió del vent i de l’aigua. Semblaven gegants de forma gairebé espiral, prims i adormits contemplant el riu de la llet, el Milk River, i les seves giragonses estranyes.
Al fons, feia estona que es veia una cortina d’aigua, i em temia que s’aniria acostant. Quan havíem caminat escassos metres del camí de tornada, se’ns va posar a ploure. Tercera ruixada del dia. El sol, però, no va trigar ni cinc minuts a tornar a treure el nas. Encara vam caminar una estona amb sol i pluja i bruixes pentinant-se, però aviat va amainar del tot.
Havia estat un dia llarg i amb molt d’exercici i per això vam pensar que valia la pena aprofitar la piscina climatitzada que teníem a l’aparthotel i que oferia unes esplèndides vistes d’un paisatge que començava a prendre tonalitats rosades a mesura que el sol s’anava amagant rere les muntanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada