Nova York semblava no acabar-se mai i a nosaltres ens quedava molt per conèixer malgrat que el temps d’estada a la ciutat se’ns anava escurçant. No havíem anat encara a l’East Village i tenia ganes de passejar-me per un barri tan lligat a la contracultura americana dels anys seixanta i setanta. De tota manera, la història del barri arrencava amb la família de Petrus Stuyvesant, que des de 1651 i durant set generacions va cultivar-ne les terres. Després, a mitjan del segle XIX, una majoria d’immigrants alemanys s’instal·larien al barri, que es va convertir en una Little Germany. La comunitat va mostrar una vitalitat sense precedents, creant associacions polítiques, socials i esportives, fins que la tragèdia va aturar de cop les seves il·lusions. L’any 1904 més de mil persones, la majoria membres de l’Església Evangèlica Luterana de Sant Marc, van morir en l’enfonsament del vapor General Slocum a l’East River.
La fesomia del barri va anar canviant i els polonesos i ucrainians es van instal·lar al barri. Als anys cinquanta del segle XX, però, el barri va atreure escriptors de la generació beat i una dècada després s’hi traslladaren músics, artistes i hippies que van canviar el nom del barri que fins aleshores s’havia anomenat Lower East Side. La guia que m’havia comprat abans de sortir de casa feia tota una volta pel barri recordant tots els llocs relacionats amb els artistes que hi havien fet concerts o havien viscut al barri i vam decidir deixar-nos portar per la nostàlgia d’uns anys que no havíem viscut, però que encara eren referents per la cultura actual.
Vam baixar del metro a Astor Pl. i vam seguir per Saint Marks Place. El carrer era ple d’establiment de tatuatges i de venda de roba com Trash & Vaudeville, una botiga gòtica-punk on Yoko Ono va fer alguns concerts als anys setanta. Vaig fer una estona el xafarder per entre un munt de penjadors que em mostraven una roba, amb peces a preus caríssims, que jo només associava a una festa de disfresses. I encara no em vaig poder estar d’entrar a fer una ullada a Search & Destroy que anunciava roba i sabates vintage, que segurament és només una manera cool de dir que es tracta de roba de segona mà. Gairebé no es passava de tantes coses que oferien a un públic que semblava saber el que buscava i que s’emprovava jaquetes i sabates que no s’haguessin pensat mai que sobreviurien al pas del temps.
Una mica més avall, però encara a Saint Marks Place, hi ha els edificis de vivendes que sortien a la portada de l’àlbum Physical Graffiti de Led Zeppelin. Al davant hi havia una llibreria de segona mà on em vaig perdre per unes prestatgeries atapeïdes de llibres que em convidaven a llegir-los, però que eren més cars del que em podia permetre ja en aquelles altures del viatge. Saint Marks Place desembocava a Tompkins Square Park, una de les places de la ciutat amb prou arbres perquè regalessin una mica de frescor a una tarda realment calorosa. Hi havia molta gent, la majoria vigilant nens que jugaven a la zona infantil, o esperant que els gossos s’atrapessin els uns als altres a la zona que els havia estat destinada. I en un dels costats del parc i darrere d’unes tanques reixades, uns quants adolescents jugaven a bàsquet en un dels llocs que, segons la guia, eren els preferits de l’actor Ethan Hawke quan vivia al barri.
No ens podíem quedar eternament al parc i el vam deixar per continuar per l’Avinguda B i, més o menys a l’alçada del carrer 6, endinsar-nos en un dels jardins comunitaris que els veïns havien salvat de l’especulació immobiliària. El solar, convertit en un espai verd una mica salvatge, demostrava que els ciutadans tenim prou força per prendre la ciutat, encara que sigui a petits bocins, i convertir-la en un lloc prou nostre per baixar-hi les cadires i llegir una estona a la fresca contemplant una Mare de Déu escrostonada que ha deixat en un racó un dels veïns de l’escala. Una senyora gran amb un llibre sobre la falda i un noi jove feien petar la xerrada a l’ombra i no els vam voler interrompre. Vam sortir per tornar a agafar l’Avinguda B i després caminar pel carrer quatre en direcció a l’oest. Encara ens quedava fer una volta per Greenwich Village abans que es pongués el sol.
Una mica més burgès que el seu parent de l’est, Greenwich és un barri que conserva també un cert aire bohemi que va enamorar a escriptors com Jack Kerouac, Allen Ginsberg, Truman Capote o Dylan Thomas. Ens vam arribar a la Universitat de Nova York i després a Washington Square Park, on vivia la família protagonista de la novel·la homònima de Henry James. El parc estava en obres, però hi havia moltíssima gent prenent la mica d’aire que travessava l’arc de triomf construït l’any 1889 en honor a George Washington, cent anys després de la seva proclamació com a president dels Estats Units.
S’havia fet fosc i començava a ser tard per sopar, però encara vam poder-nos menjar un hot dog i tornar a peu fins a Chinatown on teníem l’apartament. Era una bona caminada, però sempre m’ha agradat caminar de nit a l’estiu, és relaxant i t’ajuda a pair el dia que vas deixant enrere a poc a poc. I, de dies, a Nova York, ja ens en quedaven pocs.
0 comentaris:
Publica un comentari