Llibres que m'acompanyen: Breakfast at Tiffany's, Truman Capote

A Nova York em vaig comprar Breakfast at Tiffany’s (1958) de Truman Capote. Havia vist la pel·lícula més d’una vegada, però no havia llegit mai una de les novel·les, o nouvelles, més famoses de l’autor nord-americà.
La història explica un any de la vida de Holly Golightly i el jove narrador, de qui no arribem a saber el nom. Tots dos són veïns en un bloc d’apartaments de l’Upper East Side de Nova York i acaben establint una relació molt especial. La novel·la m’ha agradat molt i he descobert que la pel·lícula de Blake Edwards de 1961 era realment una versió molt lliure del text de Capote. De tota manera, m’ha estat impossible no imaginar-me Holly Golightly amb una altra cara que no fos la d’Audrey Hepburn. Precisament el personatge central de la història, aquesta Holly Golightly que viu viatjant i aconseguint diners dels homes més rics, és segurament un dels personatges més interessants de la història de la literatura.
La protagonista no acaba de trobar el seu lloc en el món i diu que només podrà establir-se en un lloc i posar nom al seu gat el dia que trobi un lloc que la faci sentir com Tiffany’s: “What I’ve found does the most good is just to get into a taxi and go to Tiffany’s. It calms me down right away, the quietness and the proud look of it; nothing very bad could happen to you there, not with those kind men in their nice suits, and the lovely smell of silver and alligator wallets. If I could find a real life place that made me fell like Tiffany’s, then I’d buy some furniture and give the cat a name.”

Sortint de Barnes & Noble a la Cinquena Avinguda, on no m'havia pogut estar de comprar el llibre, sonava al meu i-pod, és clar, Moon River. http://www.youtube.com/watch?v=BOByH_iOn88