divendres, 13 maig de 2011

Una mica de romànic (Andorra)




Com que ens queda força dia per endavant i la pluja fa un parèntesi, ens aturem al poble de Llorts a fer una volteta. El poble és tot de cases de pedra amb els acabats de fusta fosca, la majoria arreglades de fa poc. Per a mi, una mica massa artificials, massa lluny d’aquelles cases de muntanya petites i amb poques finestres, encarades a sud per no rebre els vents del nord més freds. Ara, malgrat que intenten mantenir-se fidels a la construcció del país, els pisos d’apartaments i les cases restaurades s’han convertit en gegants de pedra amb portes de garatge massa grans i preparades per als tot-terrenys que surten de la ciutat només els caps de setmana.
De tota manera, el poble és bonic. L’església de Sant Cerni queda a peu de carretera, però la majoria dels pocs carrers que hi ha són costeruts i s’enfilen cap a la muntanya. Verdaguer hi va ser l’estiu de 1883 i en les seves notes consta que hi va fer missa.
Ens arribem al riu. L’aigua fa sentir el seu soroll quan pica amb força contra les roques, però aviat tornen a caure gotes i tornem al cotxe per continuar la nostra ruta andorrana. La següent parada la fem a La Cortinada, just al costat de l’església romànica del segle XII, amb afegits del segle XVIII. És bonica. Llàstima que està tancada i no podem entrar a dins.
Ens arribem a Pal. Plou molt fort i aprofitem per entrar en un bar a fer el cafè. No hi ha ningú. A fora tot és gris i la tarda convida a no fer res. El cel és llis i gris. Quan veiem que afluixa una mica, sortim a fer una volta. Carrers costeruts, pedra, fusta fosca i mullena per tot arreu. Arribem fins a l’església de Sant Climent, que data del segle XI, principis del XII, amb ampliacions més modernes. El campanar, d’estil llombard, té tres pisos de finestres geminades, però amb la particularitat que el darrer, el de dalt de tot, mostra finestres geminades dobles, úniques en el romànic andorrà.
Hi ha poc llum i el cel continua molt gris. De tota manera, el verd dels arbres que baixen de la muntanya i els fruiters florits que hi ha en alguns horts i jardins del poble, ens regalen una mica de color i ens recorden que la primavera encara no se’ns ha escapat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada