En motiu dels 25 anys de la mort de Salvador Espriu he fullejat un llibre preciós de Susanna Rafart (Un cor grec. Memòria i notes d’un viatge, Angle editorial, 2006) que parteix del viatge que van fer l’any 1933 un grup de joves estudiants i professors per la mediterrània durant quaranta-cinc dies. Salvador Espriu és un dels qui viatjava en el Ciudad de Cadiz, i Rafart ho explica així:
Un grup de joves contempla el mar. Viatgen en el vaixell Ciudad de Cádiz i són estudiants universitaris acompanyats pels seus professors. Han passat per Creta i Rodes, i ara recalen a l’Egeu. És l’any 1933 i els joves brillants són amics: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Amàlia Tineo, Salvador Espriu, Mercè Montañola, Jaume Vicens Vives, Lola Solà. Han conegut Alexandria, Tunis, han mantingut contacte amb la comunitat sefardita de Rodes, els esperen dies magnífics a Grècia, a Sicília, a Nàpols. Fan tertúlia amb professors com Lluís Pericot o Guillem Díaz-Plaja i coneixeran Valle-Inclán en arribar a Itàlia. Encara no ha començat la guerra i el mite té la força dels millors temps. Perviu l’esperit de les Horacianes i el classicisme ribià, tot i les visions divergents d’Espriu. (…)
L’any 1933 fou l’any de Bodas de sangre, l’any de La voz a ti debida, també l’any de l’ascens de Hitler al poder. Osip Mandelstam escrivia Viatge a Armènia. Amor i mort segueixen el solc del vaixell de la joventut.
Llegirem, més endavant, en les seves obres, la força d’aquest periple per Grècia i el Mediterrani. És un viatge d’amistat que reclama la força persuasiva del vers. Salvador Espriu ens confessava del seu amic:
Entre Malta i Alexandria va compondre el seu “Sonet marí”, que ens va recitar a grans crits, perquè la remor de la mar ens eixordava, a Amàlia Tineo i a mi, i després me’l va dedicar.
Un grup de joves contempla el mar. Viatgen en el vaixell Ciudad de Cádiz i són estudiants universitaris acompanyats pels seus professors. Han passat per Creta i Rodes, i ara recalen a l’Egeu. És l’any 1933 i els joves brillants són amics: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Amàlia Tineo, Salvador Espriu, Mercè Montañola, Jaume Vicens Vives, Lola Solà. Han conegut Alexandria, Tunis, han mantingut contacte amb la comunitat sefardita de Rodes, els esperen dies magnífics a Grècia, a Sicília, a Nàpols. Fan tertúlia amb professors com Lluís Pericot o Guillem Díaz-Plaja i coneixeran Valle-Inclán en arribar a Itàlia. Encara no ha començat la guerra i el mite té la força dels millors temps. Perviu l’esperit de les Horacianes i el classicisme ribià, tot i les visions divergents d’Espriu. (…)
L’any 1933 fou l’any de Bodas de sangre, l’any de La voz a ti debida, també l’any de l’ascens de Hitler al poder. Osip Mandelstam escrivia Viatge a Armènia. Amor i mort segueixen el solc del vaixell de la joventut.
Llegirem, més endavant, en les seves obres, la força d’aquest periple per Grècia i el Mediterrani. És un viatge d’amistat que reclama la força persuasiva del vers. Salvador Espriu ens confessava del seu amic:
Entre Malta i Alexandria va compondre el seu “Sonet marí”, que ens va recitar a grans crits, perquè la remor de la mar ens eixordava, a Amàlia Tineo i a mi, i després me’l va dedicar.
M'imagino que un viatge així, amb la companyia detallada, és per inspirar qualsevol.
ResponEliminaGràcies per participar en l'homenatge!